dilluns, 12 de gener del 2015

D'un bon professor no te n'oblides mai


es de la vanguardia del 2011, es cert dels bons professors no ens n'hem oblidat

 

Inger Enkvist, hispanista, assagista i pedagoga sueca


 Tinc 64 anys. Vaig néixer i visc a Suècia, a la ciutat universitària de Lund, on sóc catedràtica d'espanyol. Sóc assessora del Ministeri d'Educació suec. Estic casada, tinc dos fills i cinc néts. L'educació hauria d'estar per sobre de la política de partit. Sóc cristiana.

Victor-M Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet

"D'un bon professor no te n'oblides mai"

23/12/2011 - 00:00
"D'un bon professor no t'oblides mai"
Foto: Maite Cruz
·                                 Ima Sanchís
La llengua
Va ser professora d'ESO i de batxillerat, ha ensenyat anglès, francès i espanyol i va arribar a la conclusió que el que proposaven la majoria de governs en educació no quadrava amb el que funcionava a l'aula, així que es va especialitzar en pedagogia. És assessora d'educació del Govern suec. Els seus estudis es basen en l'anàlisi de polítiques educatives mundials i la comparació entre elles. Critica "la nova pedagogia" i advoca per l'esforç de l'alumne i perquè l'aprenentatge de continguts, especialment la llengua, ocupin un paper central. Ha vingut a Barcelona convidada per Fundació Educativa La Trama i ha presentat La bona i la mala educació, exemples internacionals (editorial Trobada).
Quin és el problema? 
Occident ha cregut que l'educació era un bé ja conquistat i han deixat d'exigir esforç als alumnes. Es dóna per fet que tots s'esforcen i no es demanen resultats. Així hem arribat a l'escola comprensiva i a la intocable autonomia de l'alumne.
Angelisme escolar. 
Sí, bonisme escolar on la paraula clau és inclusió, però no pel coneixement i l'esforç sinó perquè si. Si entre un grup de nois de 15 anys hi ha molts amb un coneixements de 9, no hi ha mètode que pugui posar-los al dia i es trenca la famosa convivència.
Llavors? 
Perquè hi hagi inclusió tothom ha d'acceptar fer la seva feina. Si anteposem la convivència a l'aprenentatge s'enfonsa tot. Posant l'accent en l'aprenentatge millora la convivència, està comprovat.
Algun exemple de seguir? 
Els que aconsegueixen millors resultats són els finlandesos amb un estil d'escola tradicional, la qual havia aquí fa mig segle.
Com ho fan els finlandesos? 
Preparant molt bé als nens a primària, establint bons costums de treball amb suport immediat a l'alumne que ho necessita perquè no acumuli retard. És imprescindible assegurar-se que entren al batxillerat amb unes bases ben assentades, perquè a partir d'aquí, si els alumnes es perceben com mals alumnes, la repetició no sol donar bon resultat.
Què fer amb els nens que van endarrerits a primària? 
Deixar-los clar que no passaran de curs si no se saben les matèries i tornar als controls. Reforç real a l'escola, i organitzar una escola d'estiu obligatòria per als que van endarrerits. Sembla dur, però el pitjor és sentir exclòs intel·lectualment, no entendre el que diuen els altres.
No ens anirem a l'altre extrem? 
Si no arriben al segon cicle sabent llegir de manera fluïda i no tenen un coneixement del món, estan completament perduts en l'entorn educatiu, en el seu món privat, i ho estaran en el laboral.
No exagera? 
Es sorprendria, per a molts adolescents un documental sobre la Guerra Mundial és una pel·lícula de trets. El seu món és molt reduït: programació infantil, entreteniment, pel·lícules d'acció i videojocs; el resultat és que són completament ignorants de tot el que està fora del seu barri.
Sense lectura no hi ha comprensió? 
Hi ha pedagogs que han treballat amb els alumnes utilitzant el telenotícies i no els ha funcionat: no entenen les paraules abstractes, els adverbis ni les conjuncions. Si no coneixen la geografia no saben on ubicar la notícia, i desconeixen els protagonistes polítics.
Entenc. 
Els hauria anat millor si a primària els haguessin dit: "No pots passar de curs si no saps això", perquè és més fàcil que ho accepti un nen de 6 anys que un 16.
Llengua i matemàtiques. 
Sense un llenguatge ben estructurat no pots avançar. Les paraules són el teu instrument de treball, si no llegeixes no aconsegueixes dominar i entens menys del que veus i del que sents.El gust per la lectura és un dels índexs més clars d'èxit acadèmic, molt per sobre del nivell sociocultural.
Estan vuit hores a l'escola, no és suficient temps d'estudi? 
Els finlandesos estan 5 hores al col·legi i no tenen massa deures, a casa es dediquen a llegir.Es tracta de qualitat en l'ensenyament i de l'aprenentatge dins de l'aula.
¿Què opina de la immersió lingüística? 
Que l'educació no hauria de ser una qüestió política. Catalunya hauria de permetre a la família triar entre el castellà i el català com a llengua vehicular si el que volem prioritzar és el domini del llenguatge.
Conti’m. 
El més important és que els nens tinguin vocabulari i coneixements, i per això escola i pares han d'estar d'acord i enfortir la llengua materna, així és més fàcil aprendre l'altre idioma, però com a matèria. Al meu país es donen tres classes per setmana en suec i tothom parla suec. La llengua és un instrument, no una meta.
Entenc. 
Entre la meva universitat i la catalana hi havia un acord d'intercanvi d'estudiants, però no volen venir per la qüestió de l'idioma, ells han estudiat espanyol i volen perfeccionar-lo. Si una societat es tanca està llevant-li oportunitats als seus joves.
Els pressupostos destinats a l'educació s’aprimen. 
A Occident s'inverteix molt més diners en educació que en els països asiàtics i ells obtenen millors resultats. Es tracta del tipus d'educació en què s'inverteix. Cal atraure bons professors, pagar-los bé, i recuperar la seva autoritat.
D'on els traiem? 
A Singapur o a Finlàndia als professors de preescolar se'ls exigeix
​​una nota de tall molt alta, i tots tenen un màster. Els pares saben que estan molt preparats i els alumnes de ser professor és molt difícil i que els seus estan entre els millors del món. Cal entrar en aquest cercle beneficiós com sigui. En la docència el més important és la persona. D'un bon professor no te n'oblides mai.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada