Hola noies i nois, soc el Josep Mèlich.
Gràcies a la Tresa i el Miquel acabo d'aterrar al blog, ha estat enriquidor i memorable. La veritat es que tinc un record molt borrós de tot plegat, soc despistat de mena. Tambè en part perquè jo vaig passar-hi molt poc temps, el naixement dels meus germans i la malaltia llavors de la meva mare va fer que anés a petar dos anys a l'escola del poble dels meus avis a prop de Tarragona.
Bé abans de res permeteu me dedicar la meva admiració a la memòria individual i col·lectiva que demostreu, és fantàstic. Sigui com sigui i remenant els calaixos dels pares i he trobat això:
La primera foto estic jo amb les lletres, "super concentrat", i no se qui és l'especialista en peses del davant.
A la segona, genial la cara de felicitat de tots, som al lavabo rentant nos les mans amb el Miquel Masana, el Cosme Anguera i no sé qui es la nena... que estrany!
Finalment una mes, com que "casi" tots estan amorrats fent feina només puc conèixer al Lluís Sala i a mi mateix.
Genial la proposta i agraïment a la iniciativa, estic recuperant grans records gràcies a tots vosaltres. Disculpeu me si algun cop per Calaf no us saludo, ja he dic que sóc un despistat, però a molts de vosaltres fa tant temps que no us veig que no us conec ni a les fotos velles ni gairebé ara.
Gràcies a la Tresa i el Miquel acabo d'aterrar al blog, ha estat enriquidor i memorable. La veritat es que tinc un record molt borrós de tot plegat, soc despistat de mena. Tambè en part perquè jo vaig passar-hi molt poc temps, el naixement dels meus germans i la malaltia llavors de la meva mare va fer que anés a petar dos anys a l'escola del poble dels meus avis a prop de Tarragona.
Bé abans de res permeteu me dedicar la meva admiració a la memòria individual i col·lectiva que demostreu, és fantàstic. Sigui com sigui i remenant els calaixos dels pares i he trobat això:
La primera foto estic jo amb les lletres, "super concentrat", i no se qui és l'especialista en peses del davant.
A la segona, genial la cara de felicitat de tots, som al lavabo rentant nos les mans amb el Miquel Masana, el Cosme Anguera i no sé qui es la nena... que estrany!
Finalment una mes, com que "casi" tots estan amorrats fent feina només puc conèixer al Lluís Sala i a mi mateix.
Genial la proposta i agraïment a la iniciativa, estic recuperant grans records gràcies a tots vosaltres. Disculpeu me si algun cop per Calaf no us saludo, ja he dic que sóc un despistat, però a molts de vosaltres fa tant temps que no us veig que no us conec ni a les fotos velles ni gairebé ara.
Josep Mèlich? Ets am qui anàvem a esquiar al Port del Compte?? Sóc l'Ana Santaularia, de pinós, recordes?
ResponEliminaQuè és de la teva vida?
Una abraçada,
Hola Josep!
ResponEliminaSóc en Ramon Forn.
A la darrera foto, el nen que hi ha a la teva dreta sóc jo! I la nena que hi ha entre el Lluis Sala i jo és la meva germana Carme (les meves orelles i les seves trenetes són inconfusibles...!).
Molts records!
Ramon