ESCOLA HEURA
Vist
des d’ara, l’escola Heura va representar per a mi l’inici d’un
nou cicle a la meva vida. Va ser com obrir una porta al món i
especialment al món català. Fins llavors, havia viscut a pagès i
hi havia fet de pagesa amb tot l’aprenentatge i amb tot
l’arrelament a la terra que això representa.
Va
ser obrir una porta que em va permetre entrar en el món de
l’educació des d’una perspectiva innovadora, el de les
cooperatives, i conèixer Rosa Sensat amb tot el moviment de mestres
que facilitaven nous horitzons per a l’ensenyament.
Obrir
una porta cap a la catalanitat que em va facilitar saber de la
resistència catalana. Saber i conèixer la feina que feia en Josep
M. Xirinacs em va impressionar i em va animar a saber més. La seva
lluita pacífica va ser molt important per a mi i vaig llegir els
seus llibres amb tot l’interès. També vaig conèixer el moviment
de corals infantils on es facilitava, a través de les cançons, el
coneixement de la cultura catalana i de la seva història.
D’aquesta
experiència vaig decidir-me per fer de mestra i això volia dir
continuar estudiant. I aquest va ser un dels motius pels quals vaig
arribar a Vic on he viscut fins ara i a on em trobareu. Aviat vaig
treballar en una guarderia i posteriorment al col·legi on encara
treballo, a estones, perquè acabo d’obtenir la jubilació
anticipada.
I
no vull oblidar un agraïment especial pel meu pare que, parlant amb
el pare d’en Joan Huguet, imagino que li va fer saber que jo podia
estar interessada a treballar a l’escola. Quan m’ho va dir el sr.
Huguet no vaig tenir cap dubte per acceptar la proposta. De fet, quan
anava a l’escola de Pinós ja m’agradava ajudar als més
petitons, cuidar-los i jugar amb ells.
Agraïda
també a tots els pares, mestres i alumnes que formàveu part
d’aquesta aventura.
Agnès
Buscart i Coromines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada