diumenge, 20 d’octubre del 2013

escrit de l'Agnès Buscart i Coromines



ESCOLA HEURA
Vist des d’ara, l’escola Heura va representar per a mi l’inici d’un nou cicle a la meva vida. Va ser com obrir una porta al món i especialment al món català. Fins llavors, havia viscut a pagès i hi havia fet de pagesa amb tot l’aprenentatge i amb tot l’arrelament a la terra que això representa.
Va ser obrir una porta que em va permetre entrar en el món de l’educació des d’una perspectiva innovadora, el de les cooperatives, i conèixer Rosa Sensat amb tot el moviment de mestres que facilitaven nous horitzons per a l’ensenyament.
Obrir una porta cap a la catalanitat que em va facilitar saber de la resistència catalana. Saber i conèixer la feina que feia en Josep M. Xirinacs em va impressionar i em va animar a saber més. La seva lluita pacífica va ser molt important per a mi i vaig llegir els seus llibres amb tot l’interès. També vaig conèixer el moviment de corals infantils on es facilitava, a través de les cançons, el coneixement de la cultura catalana i de la seva història.
D’aquesta experiència vaig decidir-me per fer de mestra i això volia dir continuar estudiant. I aquest va ser un dels motius pels quals vaig arribar a Vic on he viscut fins ara i a on em trobareu. Aviat vaig treballar en una guarderia i posteriorment al col·legi on encara treballo, a estones, perquè acabo d’obtenir la jubilació anticipada.
I no vull oblidar un agraïment especial pel meu pare que, parlant amb el pare d’en Joan Huguet, imagino que li va fer saber que jo podia estar interessada a treballar a l’escola. Quan m’ho va dir el sr. Huguet no vaig tenir cap dubte per acceptar la proposta. De fet, quan anava a l’escola de Pinós ja m’agradava ajudar als més petitons, cuidar-los i jugar amb ells.
Agraïda també a tots els pares, mestres i alumnes que formàveu part d’aquesta aventura.
Agnès Buscart i Coromines



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada