dijous, 31 d’octubre del 2013

la meva afició



Bona tarda :


Ja falta només un dia per la trobada ,veig que tothom està entusiasmat ,serem 30 ,quan varem començar a organitzar-ho ,no creia que hi hauria tant bona resposta.
Al blog hem anat posant aficions i noticies actuals de tots ,per a conèixer -nos .Avui em toca a mi ,us convido a compartir la meva afició actual.
Us convido que entreu al meu blog ,he fet una selecció representativa del que he penjat des de fa 4 anys ,espero que ho gaudiu.
escoltar amb auriculars i posar "HD"

CLIQUEU AQUÍ


Ens veiem dissabte

dimarts, 29 d’octubre del 2013

La nostra classe que era la dels mes petits



La Contxita Marsiñach diu :

La nostra classe que era la dels mes petits, ja que no sortim en cap de les fotografies que teniu penjades, crec que devíem voltar per allà el 1970 – 1971 i 1971 – 1972, ja que crec que al 73 ja no va estar operativa i al menys jo el curs 72 – 73 ja el vaig fer a les monges i feia 1er de bàsica.
Els alumnes erem:
Jordi i Montse Canela
Francesc Latorre
Jordi Melich
Encarna Busquet
Nuria Torra, es una nevoda de l’Enric Torra i de l’Herminia
I jo Contxita Marsiñach.
No se si hi havia algú mes.
Però ja et dic, cap de nosaltres surt a cap foto, jo no en tinc cap de foto de l’escola.  Teniu alguna foto dels mestres que hi havia a l’escola? Ja que d’aquests companys me’n recordo dels mestres doncs no els hi se posar cara.
Espero que vagi molt bé el dinar i ja aniré mirant la pagina per veure si apareixen noves fotografies.
Una abraçada per tots.

Contxita Marsiñach

diumenge, 20 d’octubre del 2013

El Ramon i la Carme anant a l'escola!!!

Poc a poc van sortint més fotos!!!
La mare del Ramon i la Carme Forn ens ha fet arribar noves fotografies: de l'arribada a l'escola, de l'hora del pati i del treball dins la classe.
Entre tots anem fent història!!!






escrit de l'Agnès Buscart i Coromines



ESCOLA HEURA
Vist des d’ara, l’escola Heura va representar per a mi l’inici d’un nou cicle a la meva vida. Va ser com obrir una porta al món i especialment al món català. Fins llavors, havia viscut a pagès i hi havia fet de pagesa amb tot l’aprenentatge i amb tot l’arrelament a la terra que això representa.
Va ser obrir una porta que em va permetre entrar en el món de l’educació des d’una perspectiva innovadora, el de les cooperatives, i conèixer Rosa Sensat amb tot el moviment de mestres que facilitaven nous horitzons per a l’ensenyament.
Obrir una porta cap a la catalanitat que em va facilitar saber de la resistència catalana. Saber i conèixer la feina que feia en Josep M. Xirinacs em va impressionar i em va animar a saber més. La seva lluita pacífica va ser molt important per a mi i vaig llegir els seus llibres amb tot l’interès. També vaig conèixer el moviment de corals infantils on es facilitava, a través de les cançons, el coneixement de la cultura catalana i de la seva història.
D’aquesta experiència vaig decidir-me per fer de mestra i això volia dir continuar estudiant. I aquest va ser un dels motius pels quals vaig arribar a Vic on he viscut fins ara i a on em trobareu. Aviat vaig treballar en una guarderia i posteriorment al col·legi on encara treballo, a estones, perquè acabo d’obtenir la jubilació anticipada.
I no vull oblidar un agraïment especial pel meu pare que, parlant amb el pare d’en Joan Huguet, imagino que li va fer saber que jo podia estar interessada a treballar a l’escola. Quan m’ho va dir el sr. Huguet no vaig tenir cap dubte per acceptar la proposta. De fet, quan anava a l’escola de Pinós ja m’agradava ajudar als més petitons, cuidar-los i jugar amb ells.
Agraïda també a tots els pares, mestres i alumnes que formàveu part d’aquesta aventura.
Agnès Buscart i Coromines



dijous, 17 d’octubre del 2013

Toni Pallès deixa la gerència del Consell Comarcal de la segarra



Toni Pallès deixa la gerència del Consell Comarcal desprès d’exercir com a gerent prop de 20 anys.
Segarra.- Ahir al vespre en el transcurs de la sessió plenària ordinària del Consell es va presentar la renúncia voluntària del gerent Antoni Pallès desprès de prop 20 anys exercint el càrrec de gerència a la Segarra, com també, al Solsones.
 
Antoni Pallès va iniciar-se en el càrrec de gerent l’any 1993 i va viure les etapes de presidència de Joan Salat, Francesc Buireu, Adrià Marquilles i, l’actual diputat al Parlament, Salvador Bordes.
El Ple comarcal, celebrat ahir, li va rendir un emotiu homenatge i reconeixement per la seva gran tasca feta a la comarca. L’equip en Ple del Consell el va obsequiar amb una placa commemorativa on a través del versos del poeta segarrenc Joan Margarit se’l encoratjava a tirar endavant en la nova etapa professional però alhora no deixar de treballar per la comarca. És per aquest motiu que ahir es va manifestar la voluntat per part de l’equip de govern de continuar comptant amb ell com assessor en temes crucials per la comarca.
 
Pallès va donar les gràcies per l’acollida, per la feina, pel recolzament i per la oportunitat de continuar vinculat al Consell. Va encoratjar a continuar treballant i defensant la tasca dels consells i ara en l’actualitat amb més motiu que mai ja que es qüestiona la feina d’aquests ens comarcals. La Segarra i el Consell són i han de continuar sent un equip perquè es així com cobra sentit la comarca en la seva unitat.
 
Finalment, va signar el llibre d’honor del Consell on va projectar el sentiment d’haver viscut aquesta etapa al Consell en família, la família que mai s’oblida i, alhora, mai es deixa.  
Hola noies i nois,  soc el Josep Mèlich.
Gràcies a la Tresa i el Miquel acabo d'aterrar al blog, ha estat enriquidor i memorable. La veritat es que tinc un record molt borrós de tot plegat, soc despistat de mena. Tambè en part perquè jo vaig passar-hi molt poc temps, el naixement dels meus germans i la malaltia llavors de la meva mare va fer que anés a petar dos anys a l'escola del poble dels meus avis a prop de Tarragona.

Bé abans de res permeteu me dedicar la meva admiració a la memòria individual i col·lectiva que demostreu, és fantàstic. Sigui com sigui i remenant els calaixos dels pares i he trobat això:

La primera foto estic jo amb les lletres, "super concentrat", i no se qui és l'especialista en peses del davant.



A la segona, genial la cara de felicitat de tots, som al lavabo rentant nos les mans amb el Miquel Masana, el Cosme Anguera i no sé qui es la nena... que estrany!






Finalment una mes, com que "casi" tots estan amorrats fent feina només puc conèixer al Lluís Sala i a mi mateix.



Genial la proposta i agraïment a la iniciativa, estic recuperant grans records gràcies a tots vosaltres. Disculpeu me si algun cop per Calaf no us saludo, ja he dic que sóc un despistat, però a molts de vosaltres fa tant temps que no us veig que no us conec ni a les fotos velles ni gairebé ara.


dimecres, 16 d’octubre del 2013

Tot anant d'excursió!

Potser quan vam fer aquesta excursió ja no anàvem a l'escola Heura pero l'Eulàlia, la Roser i jo fem cara de passar-ho molt bé!!!

Records de la Contxita Marsiñach

La Contxita Marsiñach ens fa arribar aquest escrit:

Tinc uns records molt lights, ja que a primer de bàsica ja era a les monges per que varen tancar l’escola.

Me’n recordo de la Montse i el Jordi Canela que ells eren de la meva edat del Francesc Latorre i poc mes.

Me’n recordo d’uns quadrats de fusta, amb una tela de color rosa, que uns servien per aprendre a cordonar els botons i els altres per fer llaços, que recordo que els dels llaços no eren lo meu ja que soc esquerrana i ho trobava bastant difícil de la manera que m’ho feien fer, suposo que per això me`n recordo. 

Recordo haver  anat a jugar al parc que hi havia tocant el Casal que quant vaig veure que no hi queda res em va saber molt de greu. L’escola jo la recordo al passeig a sobre la peixateria del Torra.

Em faria gràcia parlar amb tots vosaltres i que m’ expliquéssiu el dia a dia d’aquells anys, però aquesta vegada no pot ser, de totes maneres miraré les fotos que teniu penjades. Aquesta tarda ja he vist una que surten els meus cosins la Teresa Pala i el Carles Frauca, però jo no m’hi he vist. 

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Festa Aniversari


fotos de grup

fotografies de grup anys 1969 o 70 (me les ha passat l'Agnès Buscart)
aquest primer grup eren la classe dels petits

i aquest deu ser grans i petits junts (1969 o 70)



fotografies anys 1969-70

 Aquestes fotografies son de l'any 69 o 70 ens les ha deixat l'Agnès Buscart


no recordo  qui es ,però està recolzada a la "catxarreta mòbil"


veig que hi ha la mateixa mona que a la fotografia de grup ,deu ser el mateix dia

divendres, 11 d’octubre del 2013

Personatge misterios

Bona nit a tots i totes!
El Joan ens fa arribar una nova fotografia que ens ha de fer rebuscar en la nostra memòria.
Algú recorda de qui es tracta???


dimecres, 9 d’octubre del 2013

AQUÍ HI SOM TOTS !! ( o gairebè)

Sabia que tenia aquesta foto a casa però m'ha costat trobar-la. Oi que és fantàstica ? Era pels voltants de pasqua doncs, encara que semblin pizzes, el que tenim a terra eren mones.



dimarts, 8 d’octubre del 2013

Us en recordeu? (Eulàlia Huguet)


US EN RECORDEU?

La música ens la feia el "mossèn d'Ivorra" (crec que es deia Pep però tots l'anomenàvem mossèn). D'entrada ens feia mandra cantar- després ens ho passàvem molt bé- i quan arribava li cantàvem: 
 " Déu vos guard
  venim a fer musica
  si voleu
  podem cantar una miiiiiiiiiica" (allargàvem així la i volent dir una mica i prou)
Ell sempre ens responia que la mica era la dona del mico.
Una vegada vam anar d'excursió a Ivorra amb l'escola.
 A les excursions sempre anàvem amb el Cintet i el seu fill Lluís que portaven la "catxarreta" i un minibus més nou.
Quan l'escola era als pisos del passeig el nostre pati era a la pista i el solar on ara hi ha el Casal de Calaf. Els nens jugaven a futbol. El Miramunt era de l'equip de l'Espanyol i el Busquets del Barça. Les nenes jugàvem a altres coses. Una de les que recordo era fer "pols màgica" triturant amb una pedra trossos de guix de beta. També buscàvem tresors ( trossos de vaixella vells) , collíem flors... 
Durant una temporada a l'escola es van fer uns equips, que eren elefants , dofins i mussols No recordo per què servien els equips però cadascú portava un braçal amb el logotip del seu animal.
Quan a l'escola celebràvem alguna cosa el Francesc Mestre es disfressava i era "el Mag Pimpirimpim" que feia pallassades i ens divertia molt.

Com recordo aquells anys....


Em va sorprendre, prendre consciència  del primer canvi de dècada de les nostres vides, quan a la pissarra vaig veure la data de gener de 1970 (teníem 5-7 anys). Érem a l’ Escola Heura al pis del Passeig de Santa Calamanda.
Vam muntar un mercat,  i  apreníem  a comprar i vendre productes entre nosaltres, amb diners de joguina ,posàvem els preus i  podíem fer intercanvis. Fèiem de botiguers, comerciants i clients. Jugàvem, visualitzàvem imaginant , pensàvem amb creativitat i  desenvolupàvem les nostres potencialitats. 
Disposàvem d’ una petita piscina al pati, on el pollet Piu-Piu i l’aneguet Cuac-Cuac vam veure com creixien uns pollets tan bufons.
Jugar nens i nenes  ens donava una visió de normalitat i  que  tots podem aconseguir fites, i compartir  l’alegria i els èxits dels altres.
Es desenvolupava molt el dibuix i la pintura , la part artística, el fang i la plastilina.
Una forma molt visual d'aprendre: Imaginàvem la vida dels reis, i quan vam estudiar l’història de Jaume I, El conqueridor, que deia el romancer: “Que no hi haurà peix del Mediterrani que s’atreveixi a treure la cua, si no porta lligada la bandera amb les quatre barres “ i vam fer un dibuix... si el trobo el posaré !
Les cançons: “Tot anant d’excursió pel Tirol , hem sentit el cant d’ un rossinyol , que de sobte emprenia el vol, espantat pel salt d’ un esquirol. Tiro-li-ru-li-ro-li-ro-lo(2cops)”.
Les classes de gimnàstica amb la Teresita Bertran, la gimnàstica rítmica ,fer tombarelles, salta el potro , les verticals i fer el pont, fer l’espagat ,les espatlleres, la natació. I el futbol , què les nenes també hi jugàvem!
Els jocs: Amagar-nos i algú parava ,jugar a palet, saltar i  córrer. El Parc infantil, els tobogans, els aparells que pujàvem i  ens penjàvem  per les cames cap per avall .Fer veure la padrina (una mica dolents). Fer veure que ens trèiem el nas, amagant-lo amb una mà i amb l’altre mà trèiem un ditet que semblava  que fos el tros de nas, i ens ho creiem!
I jo pertanyia al grup dels Dofins que portàvem una distinció de color vermell. Hi havia 4 grups , us en recordeu?

 

dilluns, 7 d’octubre del 2013

per molt anys!!


Crec que avui es l'aniversari de la Roser Casulleras
Ho sabem perquè  ens vam trobar en una festa fa poc a Calaf



moltes felicitats Roser!!!

article de l'Eulàlia Huguet


Intolerància al gluten: Què mengem?
Per: Eulàlia Huguet i Solà

Intolerància al gluten: Què mengem?
Foto: smart-diner.com
Els hidrats de carboni són essencials en una dieta equilibrada. No és cap casualitat, doncs, que en totes les cultures la base de l'alimentació sigui un cereal: a Àsia l'arròs, a Amèrica el blat de moro.
En la societat occidental el cereal bàsic és el blat, del qual s'han anat seleccionant les varietats més riques en gluten, perquè són les més apropiades per a elaborar pa, el gluten uneix la massa i la fa més elàstica. A més del pa, trobem farina en molts dels aliments processats. Algunes persones tenen intolerància digestiva al gluten o extradigestiva, amb problemes a la pell, les articulacions i el sistema nerviós. L'única solució en aquests casos és suprimir el gluten de la dieta.
ALIMENTS AMB GLUTEN
Els aliments que contenen gluten són el blat, l'espelta, el tritical, el kamut, l'ordi, la civada i el sègol. Tots els aliments que continguin aquests cereals i els seus derivats han de ser descartats de la dieta. Cal mirar les etiquetes dels productes i no comprar els que porten cereals, farina, midó, maltodextrosa de cereals, amilacis, fècula, fibra, espessidors, sèmola, proteïnes o proteïna vegetal, hidrolitzat de proteïnes, malt, extracte o xarop de malta , llevat, extracte de llevat, espècies, aromes i els additius E1404, E1410, I 1412, I 1413, I 1414, I 1420, I 1440, E1442 i E 1450.
Contenen algun d'aquests productes el pa, els pastissos, les empanades, les galetes i els productes de rebosteria, les pastes i sèmoles de blat (macarrons, bulgur, cuscús, etc.), El seitan, el midó, el germen, el sègol o les seves proteïnes, el musli, els flocs de cereals, les barretes de cereals o els cereals de l'esmorzar, la llet i les begudes amb malta, les begudes fermentades o destil · lades a partir de cereals (cervesa, whisky, aigua d'ordi i alguns licors ), la salsa de soja, gairebé tots els tipus de miso i la melassa o xarop de malta de qualsevol d'aquests cereals.
ALIMENTS DUBTOSOS
Hi ha un grup d'aliments que també poden contenir gluten, com els formatges fosos, els caramels i xiclets, la fruita seca torrada amb sal, les figues seques empolsats amb farina, els gelats, les cremes i natilles, els derivats de la xocolata, els colorants alimentaris, els embotits, les salsitxes de frankfurt, les salses preparades, els purés instantanis de patates o altres hortalisses, els sucs de fruites industrials i les sopes preparades.
D'altra banda, alguns medicaments i cosmètics i fins i tot la cua dels segells poden contenir gluten.
ALIMENTS SENSE GLUTEN
La indústria alimentària posa al nostre abast productes especials sense gluten, generalment a base d'arròs i blat de moro.
Aquests aliments tenen dos avantatges, són molt semblants als originals, la qual cosa és molt important en el cas dels nens, i garanteixen que estan lliures de contaminació d'altres cereals. Però també tenen inconvenients, hi ha molt poca oferta d'aliments d'aquest tipus que siguin ecològics o com a mínim que estiguin lliures de transgènics i d'additius, i poden portar a una alimentació monòtona.
D'altra banda, moltes persones desconeixen alguns dels aliments sense gluten que no s'han consumit tradicionalment al nostre país i que trobem sobretot en els establiments d'alimentació ecològica.
CEREALS I PSEUDO CEREALS SENSE GLUTEN
Els aliments lliures de gluten són l'arròs integral i la seva farina, les galetes d'arròs, el amasake, el blat de moro i la seva farina, la polenta, la maizena, les truites de blat de moro, les arepas, els nachos, el blat sarraí i la seva farina , el mill, la quinoa, l'amarant, la melca, la mandioca, el kuzu (midó d'una arrel japonesa), el arrow-root (espessidor), les castanyes, les ametlles, les avellanes, els pinyons, les pipes, les nous, la soja i altres llegums i les seves farines, la farina de garrofa i les hortalisses.

L'Eulàlia apart ha publicat diversos  llibres de cuina receptes vegetarianes:
http://www.geocities.ws/familiahuguet/Articles/Cuina_Vegetariana/Llibre_Eulalia.html

i també Guia de l’alimentació ecològica a l’escola i a casa

no sé d'on traieu tantes fotos! jo només he trobat aquesta, fa temps i de casualitat..sóc jo, en Lluís Sala


És Nadal a l'Escola!


Recordeu el nostre pessebre???
Tot fet per nosaltres!!!


Les nenes de l'Escola Heura

A l'Escola Heura hi havia un munt de nenes maques i si no mireu aquesta fotografia per veure'n una mostra!!!


Al'hora del pati

Comencem una nova setmana i continuem ampliant aquest blog!
Crec que entre tots estem fent un bon recull del que va ser una part important i feliç de la nostra vida.
Qui ens ho havia de dir fa un mes!!!

Ara us proposo que tornem a la plaça de l'arravalet a l'hora del pati i veureu que enfeinats que estàvem!!!





més gimnàstica


Més gimnàstica
El Joan Busquet ens ha passat més fotografies .
Crec que deuen ser del mateix dia que les altres .
¿qui va ser l'autor de les fotografies?








diumenge, 6 d’octubre del 2013

jugar


De l'escola Heura en recordo sobretot el respecte per cada un de nosaltres ,per la nostra manera de ser,
aquest video me n'ha fet recordar.


http://www.youtube.com/watch?v=o2EEP-EbQNE&feature=youtu.be

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Exhibicions de gimnàstica

Bon dia a tots i totes!!!
Penjo més fotografies de les exhibicions
de gimnàstica a veure si a la Teresita li agafen ganes de venir al dinar a veure com hem crescut :)

Us hi reconeixeu??? Crec que ara ja estem tots fitxats!!!

divendres, 4 d’octubre del 2013

Ideari de l'escola

Aquesta es la meva primera participació al blog, espero fer-ho be!
Per començar penjo el que en podriem dir l'ideari de l'escola. A veure que us sembla???




història del nostre professor wenceslau






Auca d´en Wenceslau Soler


1.L’any 1934,
a Manresa, lluny del mar,
damunt d’un llit o d’un catre,
neix un home singular.
13.Amb la nova democràcia
com que faltaven gestors
l’equip d’ENLLAÇ cau amb gràcia
pels seus mèrits i valors.
2.Quan encara és un infant
Se’n va a viure a Barcelona
on poc a poc es fa gran,
i una gran bona persona.
14.En Wenceslau va a Cultura
i en aquest departament
segueix amb la tasca dura
d’engrescar i servir la gent.
3.Desmamat amb cola-cao,
elaborat per sa mare,
creix sa i fort en Wenceslau
és un belluguet, no para.
15.A Ripollet els 80
es vincula amb entitats,
amb un saber fer que encanta,
i té gent a tots costats.
4.Fa estudis al Seminari
d’on en fuig mig escaldat,
per ser revolucionari,
i per catalanitat.
16.De ceràmica, fa classes
al Centre de Formació
on fan plats olles i tasses,
tot de nova producció.
5.Planta escola alternativa
a Calaf, amb il•lusió.
L’escola va a la deriva,
i deixa la població.
17.Els 90, pel teatre
s’implica amb una entitat,
que no para de combatre
per recuperar el Mercat.
6.L’home es casa com Déu mana
i se’n va a viure al Carmel
amb l’Eulàlia, una nana
que és més dolça que la mel.
18.Aconseguida la fita
crea una Associació
que promou i sol•licita
teatre del bo i millor.
7.Tenen un fill que enamora;
me li posen Oriol,
i amb motxilla i cantimplora
se l’emporten a fer el volt.
19.I pel bé de la cultura
del poble de Ripollet
també promou la lectura
la música i el ballet.
8.En Wenceslau, sense gralla,
per tot arreu fa enrenou
i al banc Popular treballa
fins el dia que diu prou
20.Amb l’Antònia Recasens
com si fossin dos minyons
viuen un amor intens
que els ha dut per molts racons.
9.Amb ENLLAÇ fa rebombori
amunt i avall del país
i engresca mig territori
a ser més lliure i feliç.
21.Com qui ve de Disneylàndia
amb el Mickey en el cabàs,
ells han vingut de Finlàndia
amb un llibre sota el braç.
10.I fa que tingui requesta
el teatre i la cançó,
tot fent més nostra la festa
i el món de l’animació.
22.On deixen clar que la vida
s’ha de viure amb cinc sentits
i que per treure’n florida
no podem viure oprimits.
11.A Can Rodeja comença
el que esclata al Penedès:
una etapa nova i intensa
que serà una obra de pes.
23.El temps passa, corre, vola...
Wenceslau, que per molts anys
puguis fer gresca i tabola
i recollir part dels guanys.
12.¿Qui no coneix “Via fora!”,
la revista mensual
que llegíem a tothora
i trobàvem colossal?
24.Amb els néts i els que a tothora
voldries tenir al costat
per sempre i ben a la vora.....
i aquesta auca s’ha acabat.

Instruccions
 per penjar fotos :
Clicar a dalt a la dreta a nova entrada i clicar la fotografia que hi ha entre la claqueta i la paraula enllaç.
posant el cursor a sobre, et diu que fa cada botó

Amb la "Teresita"


La "Teresita" era la professora de gimnàstica , de rítmica ,entrenadora , professora de natació, etc....

El lloc el recordo com si fos avui , es darrera del camp de futbol , crec que l'ajuntament de Calaf ho va reconvertir en la deixalleria.

gracies Alba

escola heura segona etapa

Crec que va ser quan ja estàvem al 2n pis del passeig , a l'esquena hi ha el que podria ser el "pati" que eren els fonaments del actual casal.

son :
Lídia D., Elisabet P. ,Roser C. ,Cristina ? Balcells,Teresa P,Judit H.
Toni S ,Jordi Martinez?,Antoni M, Josep R. Torner,Antoni B.


gracies Roser

un estudi del Jordi torner


LA MONEDA MEDIEVAL : UN EXEMPLE LA MONEDA VESCOMTAL DE CARDONA-CALAF

http://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/view/130587/181077

les excursions de l'heura


Al llegir això a internet
http://www.xtec.cat/centres/c5004607/baldiri%20%20reixac/baldiri07.htm

m'he recordat d'alguna de les excursions que feiem a l'heura , crec que llogaven dos vehicles , la "rubia"= furgoneta del ros de Torà i un "microbus" aparentment bastant antic del Cintet de la Molsosa .El Tonet Busquet, al autocar del cintet de  seguida li va trobar nom ,com que era una mica atrotinat li va posar "la catxarra mòbil" , doncs bé en una de les excursions vam anar a visitar a cal Miramunt de Torà , el Miramunt pare ens va ensenyar tot el procés de fermentació de la massa mare i de com es feia el pa.
També en recordo una  altra al trepat de tàrrega ( alló que vam veure funcionar ara es un museu!!!).

article de l'anoia diari

article de l'anoia diari

A Orient la decoració floral marca la qualitat de l’establiment'

Avui parlem amb Judit Huguet, dissenyadora floral
DIMECRES, 15 SETEMBRE 2010. 03.00H

Fa poc més d'un any que aquesta calafina viu a Macau, una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina. La Judit Huguet, dissenyadora floral, hi va aterrar per fer-se càrrec d'una prestigiosa floristeria: s'encarrega de la decoració d'un hotel i de formar el personal perquè aprengui les tècniques i l'estil occidentals. Ens explica que a Orient es dóna molta importància a les flors, i que s'admira molt, també, la manera de treballar europea. 


Vas deixar Calaf per instal·lar-te i treballar a Macau... quant fa d'això?
A finals del mes de juny del 2009 vaig venir aquí per a l'entrevista, i el 27 de juliol ja començava a treballar...

Què és el que més costa, a l'hora de prendre aquesta decisió?
Tot i que Àsia m'interessava molt, quan em van oferir la feina no la vaig acceptar perquè havíem començat un nou projecte de negoci familiar a Calaf —que segueix endavant i amb èxit. La proposta venia a través d'un professor alemany, que em va fer acceptar la feina quan em van proposar d'agafar-la només per a vuit mesos, amb la condició que els altres quatre els faria un col·lega holandès.

Finalment, però, va resultar que a l'empresa el meu currículum els encaixar millor, i vaig quedar com a única candidata. I tot i que els vuit mesos van passar a ser deu, em van oferir molt bones condicions i vaig acabar acceptant.

Com va ser l'adaptació al nou país?
Sempre he viatjat molt, tant per feina com per vacances, i és el lloc on l'adaptació m'ha resultat més complicada. Pel clima i la gastronomia, cap problema. Pel que fa a l’idioma, aquí parlen cantonès i jo estic estudiant mandarí, però sempre t'entens amb anglès... El tracte amb les persones és el més complex, ja que tenim maneres de fer molt diferents. I aquí barregen una mica la religió amb el fengshu, i les supersticions... De totes maneres, és només qüestió de temps i anar-ho aprenent.

Quina és la teva feina a Macau?
Treballo com a gerent d'una floristeria molt exclusiva, compro flor a diferents països del món, segons l’oferta, però sempre la millor qualitat. La botiga està ubicada dins d'un hotel, que és —a diferència de la majoria d'hotels d'aquí— de disseny i amb un aire bastant occidental. La meva feina consisteix en arrencar aquest negoci i formar un equip de floristes que s'anirà ampliant segons augmenti la feina. També m’encarrego de les compres i periòdicament em toca visitar els proveïdors, tant de Hong Kong com de Xina... De moment, com a manteniment floral, proveïm hotels, algun casino i també festes privades.

Als hotels europeus, també hi ha algú encarregat específicament de la decoració floral?
Depèn de l’hotel, però la majoria contracten una empresa de fora. De fet, jo a Barcelona treballo en una empresa puntera en el sector, Rosa.rosae, que proveeix bona part dels hotels de la ciutat.

Es valora tant, a Occident, la decoració floral?
Sí, de manera diferent, però sí que es valora. A Orient la decoració floral marca la qualitat de l’establiment.

Quin ‘estil’ segueixes, a l’hora de decorar floralment l’hotel?
Potser em baso en un 80% en l’estil europeu i un 20% més en l’estil d’aquí... Tot i que jo havia estudiat ikebana i he fet algun curs amb un professor oriental, i en arribar aquí vaig fer un curs de decoració oriental a Hong Kong per entrar-hi una mica més.

En què t'inspires per a confeccionar els arranjaments florals? Què busques?
Moltes vegades qui mana són les flors, jo segueixo les seves formes, però hi ha força coses a tenir en compte, com per exemple la ubicació... Val a dir que treballo, sense ni adonar-me'n, dins d'una tècnica que tinc ben assolida, de fet estic en constant formació. Aquest és un ofici en què mai en saps prou.

A banda de fer la decoració floral, també formes els treballadors de l'hotel en aquest aspecte? Què és el més difícil?
Tinc molta sort amb l'equip. El més important ha estat ensenyar-los a comunicar-se bé en anglès, i a partir d'aquí han après ràpid. Per a ells és un honor tenir un mestre occidental i, en concret, europeu.

Com és Macau? Es diferencia molt de la resta de la Xina?
De Xina encara en conec poc... Beijing, Nanchang i fa un parell d'estius vaig estar a la universitat de Shangai estudiant mandarí. Realment tant Hong Kong com Macau són dos mons ben diferents de la Xina... Hong Kong té una gran influència anglesa, mentre que Macau va ser portuguesa, i hi queda molt d'aquesta cultura.

Com veus el teu futur professional? Molt de temps més a Macau?
El meu futur professional el veig bé, de moment aquí a Macau i mica en mica ho aniré decidint. Sempre sense deixar de pujar a Calaf per seguir col·laborant a les diferents campanyes: l'espai és molt bonic, una passada, m'agrada la feina, i la família s'ho mereix tot!

La Judit, amb un ram de 99 roses —és molt popular perquè '99' es pronuncia igual que 'per sempre'.La Judit, amb un ram de 99 roses —és molt popular perquè '99' es pronuncia igual que 'per sempre'.


Aquest dimarts la Judit s'encarregava d'un seminari, a Hong KongAquest dimarts la Judit s'encarregava d'un seminari, a Hong Kong

dimecres, 2 d’octubre del 2013

dimarts, 1 d’octubre del 2013

esteu molt bé

Roser penjo les fotos




la plaça de l'arravalet


L'escola Heura al principi el pati era la plaça de l'arravalet ,avui està encimentada , però en aquell moment  no .
Durant les estones de pati terrejàvem i ens empolsinàvem
Hi havia una pica de pedra tombada amb un forat que deuria haver estat el desaigua ,nosaltres ens imaginàvem que era un taulell , des de la barana vèiem la gent entrar a la farmàcia a la carnisseria del Massana i a la caixa (després va ser la biblioteca) , per l'altra banda teniem el forn de cal fidel , una botiga de betes i fils,una de ceràmica i una de atuells de plàstic. Erem al rovell de l'ou del comerç del poble.
Actualment la plaça de l'arravalet provisionalment ,es molt més gran , perquè van enderrocar la casa on hi havia la botiga de betes i fils .Aquí es veu al darrera de la roser i la Teresa.
A l'actualitat a la plaça s'hi celebra una festa alternativa a la festa major ,en diuen la festa menor .