divendres, 5 d’agost del 2016

Balzac i la petita modista xinesa


A principis dels anys 70 , la Xina segueix estant sota el jou de la revolució cultural. Dos adolescents , Luo i Ma , fills d'intel·lectuals considerats per l'aparell del partit com a enemics del poble, són enviats per a la seva reeducació a una regió perduda del Tibet. Ma i Luo van fent-se a la seva nova vida de treball esgotador en els arrossars fins que un dia coneixen a l'ancià Sastre i la seva encantadora néta. La jove costurera els explica que un altre jove del programa de reeducació, el ​​Ollerotes , fill d'un escriptor i una coneguda poetessa , amaga sota el llit una maleta plena de novel·les estrangeres. Els tres decideixen robar la maleta i descobreixen en ella un veritable tresor. Tota una literatura eminentment subversiva , i per descomptat, prohibida. Han de guardar en secret el descobriment. Luo i Ma treballen de dia i llegeixen a la nit d'amagat. Es teixeix entre els tres protagonistes una relació d'amor i amistat.


https://www.youtube.com/watch?v=gAc9CFuwA7Q

Ministeri d'Educació del Món

Qui ha votat a l'OCDE i al Banc Mundial com Ministeri d'Educació del Món?


La veritat és que no podria arribar a ser més interessant la pregunta llançada a l'aire per Jordi Adell (per cert algú imprescindible de seguir) ahir a Twitter. Una pregunta que té molt a veure amb el que està succeint en l'àmbit educatiu a nivell global.


Sí, preguntar-se per què dues organitzacions econòmiques són els que decideixen quines mesures educatives s'apliquen en molts països és una cosa imprescindible. Més encara per les implicacions de l'anterior. Unes implicacions que van més enllà de la simple teorització i que, curiosament, s'apliquen rigorosament per part de molts governs.

Jo tampoc ho entenc. No entenc que dues organitzacions seu objectiu és el purament econòmic (la OCDE i el Banc Mundial ) siguin els encarregats d'analitzar el sistema educatiu i proposar mesures per a la seva millora. No em cap al cap que els Estats cedeixin a les pressions d'aquests interessos i, en els seus països, s'apliquin determinades proves de control (per exemple PISA) per avaluar el sistema educatiu sota les premisses que marquen les organitzacions anteriors. Unes proves que s'extrapolen dades d'èxit o fracàs educatiu. Unes proves que estan realitzades sota una òptica de pura visió econòmica i que, més enllà del seu interès per a alguns, per a la majoria dels que treballem en la docència només serveixen per manipular la realitat educativa i permetre que els governs redactin articulats legislatius per satisfer aquesta visió interessada i esbiaixada que ens presenten aquestes organitzacions.

Tanta necessitat hi ha de sotmetre un sistema educatiu a les pressions d'organitzacions que ningú ha votat? ¿Tant poder tenen l'OCDE i el Banc Mundial perquè es prenguin les seves indicacions com a valor absolut? ¿Tants favors deuen els Estats a aquestes organitzacions perquè les mateixes s'hagin convertit en el Ministeri d'Educació del Món?

La veritat és que em preocupa des de fa temps que no hi hagi investigació educativa que no esmenti les proves PISA. Que s'efectuïn proves externes i externalitzades en els centres educatius sota el pretext de millorar l'educació quan l'únic que pretenen és donar dades dels nostres alumnes a organitzacions l'interès està molt allunyat dels interessos dels nostres alumnes. Que, per desgràcia, siguin difoses acríticament els resultats d'aquestes proves i que es pretengui inferir alguna cosa dels mateixos quan no hi ha cap comitè ètic que valori les mateixes i els seus interessos ocults. No, no estic establint cap teoria de la conspiració, estic qüestionant en obert que s'estigui permetent que algú que no hem votat decideixi quines mesures educatives prenem i com ho fem. Ni és democràtic ni lògic.

Si hi ha alguna cosa que em genera dubtes i por a parts iguals és veure com hem permès que s'arribi a una situació en què els que manen en l'Educació mundial siguin dues organitzacions econòmiques. Dues organitzacions que, no ho oblidem, tenen uns criteris educatius que poc tenen a veure amb les necessitats d'un país i sí amb les necessitats de satisfer uns interessos que, sota el paraigua de suposadament ser entitats sense ànim de lucre, s'albiren clarament.

Per cert, si el Ministeri d'Educació no serveix i té necessitat de sotmetre als dictàmens d'alguns, que ens deixin als docents ia la gent que li preocupa l'Educació gestionar la mateixa. Això sí, per favor, no ens venguem alegrement a entitats "molt poc educatives".


Jordi Martí
Docent desconcertat que intenta trobar el seu lloc en un món que no entén. O que prefereix no entendre.
http://www.xarxatic.com